ACAPS - Wilaia Alt Penedès

La MINURSO va ser desplegada, seguint l'acord entre el Govern del Marroc i el Front Polisario, per supervisar l'alto el foc, així com per organitzar i dirigir un referèndum en el qual la gent del Sàhara Occidental tingués l'oportunitat de decidir el futur estatus del territori.

El 1985, el Secretari General de les Nacions Unides, en col.Laboració amb l'OUA, va iniciar una missió de bons oficis que va donar lloc a les "propostes d'arranjament", acceptades el 30 d'agost de 1988 per Marroc i el Front POLISARIO. El 1990, el Consell de Seguretat va aprovar l'informe del Secretari General (S/21360), que contenia el text complet de les propostes d'arranjament i l'esquema del Pla del Secretari General per a la seva aplicació. El 29 d'abril de 1991, el Consell de Seguretat va decidir crear, en la seva resolució 690 (1991), la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO) d'acord amb l'informe del Secretari General (S/22464) que explicava amb més detall el pla d'aplicació.

El Pla va establir un període de transició durant el qual la responsabilitat en totes les qüestions relacionades amb un referèndum, en què els habitants del Sàhara Occidental triarien entre la independència o la integració amb el Marroc, recauria, única i exclusivament, sobre el representant especial del Secretari General. Aquest seria ajudat en la seva tasca per un Representant Especial Adjunt i per un grup format per personal civil, militar i policia de les Nacions Unides, conegut com la MINURSO. L'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats portaria a terme un programa de repatriació de les persones amb dret a vot del Sàhara Occidental establerts fora del Territori. Es va determinar que el període de transició comencés amb la cessació del foc i acabés amb la proclamació del referèndum. Segons el pla d'arranjament, el referèndum del Sàhara Occidental s'hauria d'haver celebrat el gener de 1992, però no va ser possible procedir d'acord amb el calendari original.

Malgrat les dificultats, les parts han reiterat en diverses ocasions el seu compromís amb l'aplicació del Pla, i la MINURSO ha continuat exercint les seves funcions en la mesura que les condicions s'ho han permès. Per la seva banda, el Secretari General i els seus Representants Especials han continuat esforçant-se per trobar solucions de compromís acceptables per ambdues parts. Aquest procés ha obligat a realitzar diverses revisions del Pla i del calendari.

La MINURSO és inoperant per al retorn dels refugiats, amb garanties de seguretat i llibertat, i no ha pogut desminar la zona. El Marroc no proporciona mapes d?identificació de les àrees afectades i la MINURSO no té els recursos humans ni la infraestructura necessària per dur a terme la neteja de mines.

La MINURSO presta assistència a l'ACNUR en l'organització de visites familiars: part del programa de mesures de foment de la confiança. Aquestes mesures es concreten en facilitar un major contacte entre les comunitats sahrauís que viuen al Sàhara Occidental i en els campaments de refugiats a la zona de Tindouf (Algèria).

Pel que fa al Sàhara Occidental pel Marroc, la MINURSO tampoc és garantia de fer respectar els drets humans de la població sahrauí. La Coordinadora Estatal d'Associacions Solidàries amb el Sàhara ha denunciat contínuament la passivitat de la MINURSO davant de la repressió, detencions arbitràries, tortures, desaparicions o judicis sumaríssims que s'han produït contra la població sahrauí i els defensors dels drets humans. Cal que la MINURSO faciliti l'accés immediat als territoris ocupats d'observadors internacionals i dels mitjans de comunicació, amb el fi de garantir la llibertat d'opinió i informació de la població sahrauí.

És delictiu els actes de vandalisme de membres de la MINURSO al massís de Leyuad, situat en els territoris del Sàhara Occidental, en què personal de la UN han destruït art rupestre en un jaciment prehistòrics del sud del país.