
Diuen que la bellesa de les coses està en els ulls de qui les contempla. Hi ha dues maneres de veure i contemplar les coses: observar-les de manera superficial o endinsar-s'hi i intentar sintonitzar amb la seva bellesa encara que sigui inapreciable a primera vista.
Els que hem estat als campaments sabem que la hamada és un dels deserts més durs i inhòspits del món. És sorprenent veure com enmig d'una zona tant inhòspita, d'uns campaments de refugiats on hi falten totes les necessitats bàsiques... cada gest, cada mirada, cada somriure... del poble sahrauí omplen els campaments d'una essència que brilla amb llum pròpia.
Si durant la nostra estada als campaments contemplem les coses a través dels cinc sentits, podem anar descobrint infinitat de petites coses que no sempre s'aprecïen a simple vista. És qüestió d'observar, estar atent i aprendre de tots i cadascun d'aquests petits detalls. Tot i tractar-se d'un campament de refugiats, hi podem trobar una gran quantitat d'encants que si hi anem amb la mentalitat oberta ens poden absorbir completament.
Podem contemplar a través de la vista els primers i últims raigs de llum del sol que al desert adquireixen una bellesa espectacular. És curiós com moltes vegades ens adonem de la importancia i la bellesa de les petites coses de la vida amb viatges com aquest. Les melfes de les dones sahrauís també adquireixen gran bellesa, melfes d'infinits colors, dibuixos i formes que per uns instants donen un aire fresc a la monocromia del desert que està present en tots i cadascun dels racons dels campaments. El cel estrellat, indescriptible en paraules, ens pot arribar a absorbir durant hores i hores per la seva impressionant bellesa.
Per mitjà del gust, podem tastar i gaudir cadascun dels tres tes, amarg, dolç i suau. Tres tes que no seran mai iguals. Cada membre de la família sahrauí prepara el te amb un estil propi i és curiós veure com el gust del te va variant segons qui el prepara. A través del tacte, podem experimentar com la henna es va integrant molt lentament en el contorn de les nostres mans. A través de l'olfacte, podem sentir una olor única i especial que caracteritza els campaments, i que viatja a través de cada carta. A quants ens ha passat que quan ens arriba una carta dels campaments, de seguida olorem el paper, tanquem els ulls i ens deixem portar per l'olor del desert...
A través de l'oïda, podem gaudir de les melodies i cançons que canten les famílies i els amics sahrauís. Cançons cantades amb el cor, amb el sentiment d'injustícia, cançons per un Sàhara lliure! I a través del cor podem gaudir d'uns vincles d'amistat amb un poble que ens acollirà amb els braços oberts.
En la memòria hi guardem els instants que volem conservar per a la posteritat. Tot depèn dels ulls en què es miri i com es miri. Per gaudir de tots aquests elements de bellesa als campaments... parla, escolta, observa, gaudeix, somriu, sent... però, sobretot, fes-ho tot amb el cor.
Marta Fos