La República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) és la forma d'Estat que han escollit els sahrauís a l'exili, proclamada el 27 de febrer de 1976, quan el darrer representant de l'administració espanyola es retirà del territori. És membre de l'Organització per la Unitat Africana i està reconeguda per uns 80 països del món.

Avui encara no s'ha pogut organitzar el referèndum d'autodeterminació per la població sahrauí previst per Nacions Unides, per culpa del Govern marroquí, que ocupa il.legalment el territori, la passivitat de la potència colonial (que encara és Espanya) i la inoperància de la comunitat internacional.

El desembre de 1975 bona part de la població sahrauí es va veure obligada a fugir de la seva terra, en ésser annexionada pel Marroc i Mauritània, a causa dels Acords Tripartits de Madrid.

L'exili del poble sahrauí va trobar refugi al desert de Tindouf (Algèria), on encara hi romanen. El Front Polisario (Front Popular d'Alliberament de Saguia el Hamra i de Rio de Oro) representa al poble Sahrauí davant la comunitat internacional i governa als 184.000 refugiats dels campaments.

Des de fa més de 30 anys, després de traïció per part del Govern espanyol, 184.000 refugiats malviuen a la hamada.

1884.- Comença l'ocupació espanyola del Sàhara Occidental.

1934.- L'exèrcit espanyol conclou l'ocupació del Sàhara Occidental.

1951.- El Sàhara es transforma, per llei, en província espanyola.

1960.- La XV Assemblea General de l'ONU decreta la descolonització dels territoris no independents.

1966.- L'ONU reafirma el dret inalienable de la població del Sàhara Occidental a auto-determinar-se.

1970.- L'ONU insta a Espanya a celebrar el Referèndum d?autodeterminació del Sàhara.

1972.- Primeres exportacions de fosfats (150.000 tones).

1973.- L'Assemblea General del Sàhara sol.licita al govern espanyol la celebració del Referéndum d'autodeterminació. El Uali Mustafà Saied crea, juntament amb els altres dirigents nacionalistes, el FRONT POLISARIO (Front Popular per a l'Alliberament de Saguia El-Hamra i Rio de Oro). Comencen les accions armades contra l'exèrcit colonial espanyol.

1974.- Acord Secret entre el Marroc i Mauritània per a repartir-se el Sàhara Occidental. El FRONT POLISARIO incrementa les accions armades.

1975.- Veredicte del Tribunal Internacional de Justícia de la Haya: el Sàhara mantenia, abans de la colonització espanyola, certs vincles amb el Marroc i Mauritània, però no eren de caràcter permanent ni del seu contingut es pot derivar drets sobre el seu territori. Es recomana la celebració d?un Referèndum d'autodeterminació. Es signen a Madrid els Acords Tripartits a traves dels quals Espanya cedeix el Sàhara al Marroc i Mauritània. L'exèrcit espanyol abandona el Sàhara i alhora el Marroc inicia la Marxa Verda (marxa de civils acompanyats de l'exèrcit) i l'ocupa. Milers de sahrauís fugen dels bombardeigs marroquins i es refugien en el desert argelí, a prop de Tinduf. És aquí on es creen els camps de refugiats on encara avui hi viu la població sahrauí que va fugir.

1976.- El FRONT POLISARIO proclama la República Àrab Sahrauí Democrática (RASD). Comença la guerra del Sàhara.

1979.- Mauritània renuncia al sud del Sàhara Occidental. Marroc ocupa ràpidament els enclavaments més importants i el FRONT POLISARIO passa a controlar la resta del territori.

1980.- El Marroc inicia la construcció dels murs. La guerra entra en una nova fase estàtica.

1984.- L'Organització per la Unitat Africana (OUA) admet la RASD com a membre. El Marroc es retira de l'organisme.

1988.- El Marroc i el FRONT POLISARIO accepten el Pla de Pau de l'ONU, que preveu la celebració d'un Referèndum d'autodeterminació.

1991.- El 6 de setembre entra en vigor "l'alto el foc" i la treva que, segons el Pla de Pau de l'ONU han de precedir a la celebració del Referéndum previst per al gener de 1992.

1992.- No es celebra el Referèndum. El Marroc no accepta que la base del mateix sigui el cens de la població realitzat per Espanya el 1974. El FRONT POLISARIO no accepta les pretensions del Marroc de considerar com a sahrauís a desenes de milers de persones que no figuren inscrites en el cens de 1974 i que, segons les autoritats marroquines, es trobaven exiliades al Marroc durant l'ocupació colonial espanyola. La fi del mandat de Pérez de Cuéllar, com a Secretari General de les Nacions Unides, i la seva substitució per l'egipci Butros Gali, contribueix també a ajornar una decisió sobre la validesa del cens de 1974.

1995.- Encara no s'ha celebrat el Referèndum d'autodeterminació. El Marroc no accepta el cens proposat per les Nacions Unides. Això fa impossible la celebració del Referèndum.

1996.- El Consell de Seguretat de l'ONU acorda la suspensió de les tasques d'identificació per al Referèndum i la retirada parcial dels seus efectius a la zona així com el contingent civil de la ONU.

1997.- És nomenat el Sr. James Baker com a representant especial del Secretari General de la ONU per al conflicte del Sàhara Occidental. Realitza visites de mediació a les zones del conflicte i als campaments de refugiats. Es signen els acords de Houston i es posa data pel 8 de desembre de 1998 per la celebració del Referèndum. Segons aquests acords la base per l'elaboració del cos electoral és el cens espanyol del 1974 afegint-hi aquelles persones que poden demostrar parentiu directe i aquelles reconogudes como sahrauís per les dues parts.

1998.- Es reprenen les tasques d'identificació dels sahrauís amb dret a vot. Novament el govern del Marroc hi posa dificultats i el Referèndum no pot portar-se a terme en les dates previstes. Hi ha un nou aplaçament.

1999.- Les NN.UU. finalitzen les tasques d'elaboració del cens electoral pel Referèndum. Finalment és fixa en unes 86.000 les persones amb dret a vot. El Marroc insta a la presentació de més de 140.000 reclamacions d'inscrits no acceptats per les NN.UU.. Al mateix temps es fixa la data del 31 de juliol de 2000 per la celebració de la consulta.

2000.- Davant de les maniobres marroquines per endarrerir de nou el Referèndum, el Secretari General de les NN.UU., decideix mostrar la incapacitat d'aquest organisme per portar a terme els acords del Pla de Pau. Al mateix temps decideix que James Baker torni a consultar amb les parts les possibles sortides a la situació. Els sahrauís cansats d'esperar, no accepten que el procés s'allargui més enllà de finals del 2000.
Les probabilitats que l'actitud obstruccionista i irresponsable del Marroc portin a una nova guerra, estan obertes.

2001.- James Baker i Kofi Annan proposen clarament una autonomia retallada sota sobirania marroquí, a qual cosa significa, de fet, l'abandonament del Pla de Pau per part de Nacions Unides. El regne de Marroc accepta aquesta proposta mentre que el Front Polisario la rebutja completament.

2002.- Al febrer, el regne alauí presenta a Nacions Unides una quarta alternativa: dividir el territori del Sàhara Occidental en dues parts, el nord sota mandat marroquí i el sud sota sobirania sahrauí. Les altres propostes de sol.lució que s'han presentat al Consell de Nacions Unides són: Pla de Pau per a la celebració del referèndum d'autodeterminació, o bé, l'aplicació d'una autonomia del Sàhara Occidental sota sobirania marroquí. El Front Polisario rebutja qualsevol sol.lució al conflicte que no passi per la celebració d'un referèndum d'autodeterminació per al poble sahrauí.

2003.- El Pla Baker presentat a Nacions Unides, al mes de juliol, és admès a estudi per part del Front Polisario. Marroc el rebutja completament. Aquest Pla presenta un règim d'autonomia pel Poble Sahrauí i la celebració d'un referèndum d'autodeterminació en quatre anys com a data límit. Durant el temps que el Sàhara Occidental es regís sota una autonomia, les carteres ministerials estarien repartides entre el govern marroquí i el govern sahrauí.
Estava previst que el Consell de Seguretat de NN.UU. es reunís amb les parts, govern marroquí i Front Polisario, entre el mes d?octubre i gener de 2004.

2004.- Marroc rebutja el II Pla Baker, presentant gran nombre d'esmenes i un informe detallat de la seva negativa.
Nacions Unides ajorna la propera reunió entre ambdues parts per al mes d'octubre de 2004.
Al mes d'octubre, es presenta al Consell de Seguretat de Nacions Unides la proposta de resolució del conflicte sahrauí que finalitzaria amb la celebració d'un referéndum d'autodeterminació. 87 països voten a favor d'aquesta sol.lució, però els països de la Unió Europea s'abstenen, entre ells Espanya. Es prorroga l'estada de la MINURSO (Missió de Nacions Unides per al Sàhara) fins al mes d'abril de 2005.

2005.- El 21 de maig s?inicia la "intifada sahrauí". Estudiants sahrauís comencen a manifestar-se per les zones ocupades del Sàhara Occidental i per les principals universitats marroquins demanant el dret a l'autodeterminació del Poble Sahrauí. Aquests manifestants són brutalment repressaliats, sent empresonats amb penes d'entre 5 i 20 anys. El 9 d'agost de 2005, 37 sahrauís empresonats, des de maig fins a juliol, per haver manifestat el seu dret a l'autodeterminació, inicien una vaga de fam que a data 7 de setembre encara persisteix, sent crític l'estat de salut d'alguns d'aquests activistes.
El 24 d'agost es convoca una vaga de fam de 24 hores, davant del Ministeri d'Exteriors de Madrid, per a donar suport als activistes sahrauís empresonats i en vaga de fam.
Peter Van Walsum és el nou enviat especial de Nacions Unides per el Sàhara Occidental. S'espera que al mes d'octubre iniciï una gira de contactes amb tota la zona afectada.

Any 2008 Declaració de l'Any Internacional pels Drets Humans al Sàhara Occidental.
Peter Van Walsum és destituït del càrrec per defensar públicament les tesis del Marroc i Christopher Ross és el nou enviat de l'ONU per al Sàhara Occidental.